Apunts de Història de la Cultura (2019)

¿Què és la cultura? Conceptes relacionats: Natura, Civilització, Subcultura, Història i Filosofia de la Cultura.

Diccionari a tenir en compte: Diccionario de Filosofía, José Ferrater Mora.

Definició de Cultura.

En el sentit directe, Cultura ve del llatí “colere”, cultivar (en agricultura).

En base a Burke, existeix un sentit figurat. Cultura, depenent del sentit en el que s’usi, varia la definició i lo que aquesta crea.

• Sentit objectiu (contraposat a la naturalesa): Té com a objectiu la creació de valors, normes pels humans i, finalment, béns.
• Sentit històric: Té com a objectiu determinar de quina cultura es parla en base a limitar època i regió geogràfica (cultura barroca, renaixentista…).
• Sentit antropològic: Té com a  objectiu determinar de quina cultura es parla en base a limitar-la a un poble (amb el sentit de civilització, per exemple, grega).
• Sentit ideal: En el que la cultura, que està viva en el món de les idees, sobreviu a la civilització, que està morta i és material.
• Sentit subjectiu: En aquest sentit és la cultura la que fa al humà culte, ja sigui de forma física, intelectual o sentimentalment.
• Cultura culta: Aquesta concepció és la que defineix la cultura dominant d’una societat, essent alhora enemiga de la cultura popular (dels grups marginals que conformen el poble).
• Cultura de elits i Cultura de masses: La primera es refereix a la acadèmia i les seves ensenyances, ja sigui sociologia, economia, política… I la segona es refereix a la que es retransmet en els mitjans de comunicació.
• Cultura/Subcultura/Contra-cultura: Las subculturas són determinades pels grups socials en els que estem les persones (clase, ètnia…) dins d’una societat global. La contracultura és una subcultura que intenta destruir la societat dominant i global.

En base a Giovanni Reale;

La cultura té a veure amb l’ésser humà i té varies dimensions:

• Dimensió social, de colectiu.
• Dimensió individual, personal.

Bauman, a “La Cultura como Praxis”, ens diu que hi ha una confusió semàntica al definir la cultura al coexistir el discurs de concepte, d’estructura i de praxis.

Bauman dóna a veure que hi ha una constant contradicció dins de la definició de cultura, ja que promou una dicotomia entre la llibertat i l’ordre, l’originalitat i la regulació, l’únic i el corrent.

També defensa que la llibertat de la cultura tendeix a construir un ordre, el qual acaba anul·lant la llibertat que tenia inicialment.

En base a Burkhardt, l’història de la cultura és:

• Una relació entre la història, la societat i la cultura que aquesta societat genera dins dels termes històrics.
• Depenent de l’amplitud del terme/concepte serà més específica o més general.
• Té una visió estàtica de la històrica (successió d’esdeveniments).
• Segons ell, la història ha d’estudiar:
  • La cultura.
  • L’estat.
  • La religió.

No obstant, la cultura (que crea productes per a la societat (llenguatge, art, poesia, costums, festes…)) influencia l’estat i la religió sense ser una influencia recíproca, mentre que l’estat i la religió sí que es retroalimentan respecte a la influència.

Corrents historiogràfiques i metodologia.

Corrents historiogràfiques:

• Tradicional (Burkhardt i Huizinga): Estudia la cultura culta. Diferència entre la Societat Civilitzada (té cultura culta) i la Societat Bàrbara (no té cultura culta). No tenen en compte cap mena de condició material.
• Antropològica (marxisme): Abandona el concepte de societats amb cultura o sense cultura. Amplia el terme “cultura” per a més activitats que no només són cultes. Reflexiona sobre la tradició i aporta alternatives. Rebutja la cultura com a superestructura. Desenvolupa la idea de reproducció cultural: Quan una tradició ja no aguanta la contradicció temporal que l’ha descontextualitzada, la classe amb el poder productiu la contextualitza amb la finalitat de reincorporar-la en la cultura dominant per a no perdre poder. Tradueixen el passat per fer-nos més dominables.
• “de l’encontre”: De l’instant, de l’actualitat. Es concentra en el conflicte de cultures, però no des de Hegel, sino des de la convivència i la contemplació. Visió heterogènia de les cultures, sabent que coexisteixen diferentes alhora. La cultura és el que és perque interactua amb altres cultures alhora.

Actualment, poden donar-se uns fenòmens:

• Aculturació: Assimilar elements dominants en el discurs dominat. [Reaccionaris.]
• Aculturació inversa: Assimilar elements dominants en el discurs dominat. [Capitalisme rosa.]
• Transculturació: Que succeeixin els dos fenòmens de aculturació alhora.

Burke ens explica sobre la tradició que aquesta està en constant contradicció, donat que quan la tradició passa a la nova generació hi ha la possibilitat de que perdi el significat donat que el contexte temporal ha canviat. S’ha de renovar la tradició periòdicament.

Introducció a la Filosofia de la Cultura.

1. Reflexió sobre la cultura.
   1. Objectiu: Elaborar conceptes que es corresponguin amb la cultura, els seus components i la seva dinàmica.
   2. Analítica: Tracta d’establir els trets característics de la cultura.
   3. Dinàmica Cultural: Examina els diferents processos culturals.

Camins d’anàlisis:

• Pràctica: Analitza els casos específics i en fa casos generals.
• Teoria: Crea un cas general.

Alemanya, Escola Neokantiana (S. XX).

• Escola de Badel/Heidelberg:
  • Windelband:
    • La cultura projecta el passat.
    • Què és allò que coneix la cultura del passat? La consciència de la cultura.
    • Crea la distinció entre ciències culturals i ciències naturals.
    • Nova lògica:
      • Lleis (científiques) naturals, estudiades per les ciències naturals.
      • Normes i valors, estudiades per les ciències socials.
  • Rickert: (Deixeble de Windelband):
    • Les ciències naturals tenen un fonament sòlid donada la seva antiguitat, mentre que la ciència cultural no té el fonament sòlid donat que és jove.
    • La ciència natural busca l’objectivitat, l’universal i general, a diferència de la cultural, que busca l’individual.
    • Les 2 són empíriques, però el contingut de les coses són diferents; els análisis naturals diuen que els objectes tenen un valor adjacent a la materialitat, mentre que l’anàlisis cultural ens diu que aquests objectes tenen un valor material i social.
    • Coneixem el món de dues formes:
      • Mitjançant la ciència natural: Continuïtat homogènica.
      • Mitjançant la ciència cultural: Continuitat heterogènica.