Problemes Filosòfics 2 (2019)

¿Qué es la filosofía? No hi ha una resposta concreta, però hem de tenir en compte la filosofia personal i la històrica.

Ciència ≠ Filosofia.

Arguments i Fal·làcies.

Un argument pot ser vàlid/invàlid (que la cadena argumental no tingui errors), sòlid (vàlid i premises vertaderes) i perssuassiu (que atrau que sigui cert).

Una fal·làcia: És un argument amb un error que infereix en un o més criteris per a una bona argumentació. Aquests errors són empírics, no són per falta de coneixement.

Tipus de fal·làcies:

• Formals: No són lògicament vàlides.
  • Fal·làcia de l’afirmació del conseqüent: Si p, llavors q. Com que q és cert, p també.
  • Negació del antecedent: Si p, llavors q. Com que q és fals, p també.
• Informals: No són negables de forma formal, però segueixen sense aportar proves concloents sobre la veritat de la conclusió.
  • Fal·làcies d’ambigüitat: Es manipula el llenguatge per tal de que alguns termes no estiguin del tot ben definits.
    • Fal·làcia d’equivocació: Quan s’usa un terme/una paraula en dos accepcions diferents.
    • Fal·làcia de la vaguetat: La premisa és tan vaga que no dóna suport a la conclusió.
  • Fal·làcia de la rellevància: Aportar informació no rellevant per a demostrar la veracitat (o falsedat) d’una conclusió.
    • Ad hominem: Desacredita una conclusió mitjançant un atac personal que no té res a veure amb l’argument.
    • Ad verecundiam: Defensa la veracitat (o falsedat) d’una conclusió apelant a una força externa.
    • Ad logicam: Valorar la conclusió com a falsa si hi ha una fal·làcia en el raonament.
    • Ad consequentiam: Valorar la veritat o falsedat d’una conclusió en base a les seves conseqüències.
    • Ad baculum: Defensar una conclusió mitjançant la coacció.
    • Ad misericordiam: Defensar una conclusió mitjançant la pietat.
    • Argument circular: La conclusió està dins les premises.
    • Ad ignorantiam: Defensar una conclusió amb “és certa fins que no es demostri lo contrari.”
    • Fal·làcia de l’home de palla: Es modifica la posició d’una altra persona per tal de ridiculitzar-la i atacar-la de forma més fàcil.
    • Ignoratio elenchi: Similar a la generalització apresurada.
  • Fal·làcies de suficiència: Que no es donen suficientes premises.
    • Fals dilema: Es donen dues opcions antagòniques fent creure que les expressades són les úniques existents.
    • Analogia dèbil: Es fa una comparació que no és suficientment forta/representativa.
    • Fal·làcia post hoc: Defensar que com que A ha succeït després de B, B és causa de A.
    • Fal·làcia cum hoc: Defensar que com que A i B han succeït alhora tenen alguna correlació.

Està la filosofia morta?

Stephen Hawking, juntament amb un altre científic, va dir en un llibre que la filosofia estava morta. No obstant, això està lluny de ser cert, almenys per Russell. Russell defensa que la filosofia serveix per a qüestionar les estructures amb les que vivim actualment. Quan la filosofia arriba a un coneixement precís es converteix en ciència.